Filofoto

És cert el que diuen de que els ulls són el mirall de l'ànima? I el que veuen els nostres ulls, que és aleshores?

Molta gent pensa que amb mirades és diu tot, que és cert, però no es pot arribar a coneixer del tot a una persona només mirant-li els ulls. Una mirada et pot enamorar, però no t'enamoraràs de la persona, així com així, pel simple fet de la mirada.

Però quan una persona veu una flor, un 
 paisatge, un cel... que l'enamora, els altres 
s'enamoren igual? O simplement, pensen que no té sentit enamorar-se d'un lloc que no és persona?

Enamorar-se del blau del cel i del mar, del vent, del verd de la natura, fa que un se senti viu ja que és tota la vida recollida en una imatge. Parar-se a pensar i veure que són els teus ulls i tu mateix els que de veritat estàs gaudint d'allò, que no és un somni no material, que és la realitat tal i com cadascú l'enten. La seva realitat real.

Maria Frías

 _________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 

De veritat som capaços de menjar-nos el món en tan sols un dia?

Així es la vida, com un camp quasi interminable de blat. Tu pots córrer i córrer que trigaràs molt temps en arribar al final. Així és tot, ara mateix estem en una època on som joves, creiem que som lliures i anem a menjar-nos el món de manera salvatge i divertida. Si algun dia t’aixeques i et pares a pensar en elements de la natura i et compares trobaràs moltes semblances amb tu mateix; amb el tronc d’un arbre per exemple, si et poses a baix et sents petit però alhora refugiat i veus que a dalt encara et queda tronc per veure i pujar i pujar, el mar on comences a nadar i et sents més lliure que mai, però no saps on aniràs a parar... i així amb molts elements naturals però he escollit el camp perquè és un lloc pla i d’això es tracta ara estem quasi a principi del camí i ja ens trobem amb algues dificultats i inseguretats que hem d’anar superant, però això no vol dir que un cop hagis passat uns problemes deixis de tenir-ne’n per sempre hi haurà solucions més rapides i unes altres que costaran més de trobar però s’acabarà solucionant tot. També he triat un camí pla perquè vulguis o no el camí sempre l’acabes creant tu, tu mateix et crees els problemes i aquestes pors que no atreveixes a afrontar. Quan veus que el camí de blat es va fent fos és perquè t’has creat una realitat pessimista i no veus cap sortida per molt esforç que hi posis, pot ser que el teu entorn no acompanyi gaire però a vegades aquest mateix entorn és el que t’ajuda a sortir-te’n d’ell.

Maria Frías
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tancar els ulls ens ajuda realment a no veure el que no ens interessa?




He  triat  aquesta  filofoto  ja  que  crec  que expressa  una  cosa  molt  present  en  aquests   temps.  
Estem  acostumats  a  tancar  els  ulls  amb molta  facilitat  vers  el  que  no  ens  interessa veure.   Hi  han  moltes  injustícies  al  món  i tots  ho  sabem  però,  tots  fem  alguna  cosa  per  millorar-ho?  Ens  pensem  que  si  no som  nosaltres  els  afectats  no  es  important  i  si  que  ho  es  perquè  potser  algun  dia  els  que  ara  riem  i  tanquem  els  ulls   necessitarem  que  altres  els  obrín  per nosaltres.  La  resposta  a  la  pregunta  de  la  filofoto   " Tancar  els  ulls  ens  ajuda realment   a  no  veure  el  que  no  ens  interessa?"  no  te  resposta.  L'he  posat  perquè individualment  cadascú  reflexioni  sobre  ella.   Potser  si  que  ens  ajuda  a  no  veure-ho, però  tancar  els  ulls  mai  ajudara  a  solucionar  els  problemes.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Qui no ha demanat mai que el temps es parés, que deixés de passar durant uns instants? 

El que no podem fer amb el temps és que aquest depengui de nosaltres, sinó que som nosaltres els que depenem totalment d'ell. No podem  controlar que vagi més lent o més ràpid, en aquest cas, només podem controlar els moments que estem vivint, però sense dependre del temps.

Cada segon és una mesura del temps molt gran, encara que a nosaltres ens sembla que els segons passin molt ràpid.

El temps passa voltant, i nosaltres creixem amb ell.

Anna Martí

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estany de Sotllo, Pica d'Estats

Vetllar per la supervivència del nostre planeta, o continuar essent igual d'ignorants com ho hem estat sempre i condemnar-nos a un futur gris?
La natura realment està dotada d'una immensa bellesa que nosaltres, els humans, dia a dia anem destruint... Avui en dia, contaminem tot el que ens envolta; matem i extinguim espècies desconegudes que ja mai podrem tenir l'oportunitat de conèixer.

Tot i ser conscients d'aquests fets, els humans continuem contaminant sense important-nos com les nostres accions modificaran el futur de les pròximes generacions de vida, tant humanes com de la resta d'éssers vius. El cel serà gris, les flors ja no floreixeran ni els ocells piularan a la primavera. Els nostres ulls trobaran a faltar tants colors... Tot serà artificial, res natural. Trobarem a faltar allò que un dia vam tenir i no vam saber apreciar.

Els humans som els destructors del nostre planeta Terra, de la vida, i de la nostra existència. I només nosaltres podem canviar i salvar-lo.

Laia Volart