1.QUÈ ÉS LA FILOSOFIA?
La filosofia és una disciplina que requereix exercici mental i lingüístic, prenent el raonament coma eina fonamental d'anàlisi i d'investigació. Filosofar comporta distanciar-nos de la realitat que ens envolta per tal d'analitzar-la críticament, detectar-ne prejudicis, errors i deformacions, protegint-nos, dons, de l'engay i la manipulació.
La filosofia ens permet l'autoanàlisi. Ens serveix de guia per orientar el nostre comportament, les nostres idees i creences, les nostres eleccions i decisions, etc. Tanmateix, la filosofia busca donar un sentit últim a tota la realitat. En aquest sentit, pren la pregunta "Per què?" com a eix central de tota la seva recerca.
Per últim, aquesta diciplina té un compromís del qual no es pot escapar, i és el seu compromís amb la veritat.
2.ELS MITES
5.1 La percepció
Són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants pels humans, cerquen donar models d'actuació.
Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació; consideren que les coses sempre han estat de la mateixa manera.
Els mites grecs, per exemple, expliquen com es va fer el món, com va ser creat el primer humà, com es va obtenir el foc,etc.. Simultàniament, les actuacions extraordinàries dels herois mítics eren un exemple a seguir. Disposavem, doncs, de mites que complien la funció explicativa i la exemplificadora.
2.1. Origens de la filosofia
Remontant-nos als inicis de la filosofia ens situem a Grècia, al segle VI a.C on apareixeren els primers filòsofs. Aquests començaven a qüestionar-se les explicacions i les pautes de conducte que oferien els mites. Eren homes a qui els agradava fer-se preguntes, els atreien aquells fets indesxifrables i notaven incoherències en els relats mítics.
Aquests homes, anomenats Presocràtics, dominats per la curiositat i per una actitud crítica, són els que van protagonitzar el que es coneix com a miracle grec: el pas del mite al logos.
2.2. El pas del mite al logos
L'inici de la filosofia radica en aquest fet: el pas d'explicacions o respostes tracicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals. Els grecs vàren ser els protagonistes d'aquest salt i els fundadors de la filosofia.
Per a ells, això va significar observar i analitzar la natura amb una nova mirada, tot intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments. Per tant, començaren a inventar conceptes.
Amb la visió racional del món, aquest es considerava ordenat i regit per unes lleis estables i fixes que es podien descobrir.
Physis: un dels primers conceptes que es formulen, significa "natura". Els primers filòsofs, com Tales de Milet, Anaximandre, Pitàgores, Parmènides o Heràcles, es van preguntar per la natura i l'univers, entenent-los com un tot unificat i sotmès a lleis que es poden descobrir.
Arkhé: significa "origen de la natura". Molts filòsofs vàren situar l'origen en la pròpia natura. Per Tales, l'origen de tot era l'aigua, mentre que per Pitàgores eren els nombres.
3.ETAPES EN LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
La història de la filosofia s'acostuma a dividir en les següents 4 etapes:
Filosofia Grega (s.VI a.C - s.IV d.C)
Neix la filosofia. Es comença a utilitzar la raó per explicar la naturalesa i la vida social.
Grans autors (Presocràtics): Sòcrates, Plató i Aristòtil.
Filosofia Medieval (s.V d.C - s.XIV d.C)
Hereva del pensament grec. Mesclen filosofia i teologia. Intenten demostrar amb la raó el que ja sabien per la fe (preocupació metafísica). Relacionen, doncs, la raó amb la fe. Busquen com explicar, partint de la raó, l'existència d'una divinitat.
Grans autors: Sant Agustí, Sant Tomàs.
Filosofia Moderna (s.XV - XVIII)
Els eixos principals són: la reflexió sobre l'ésser humà i el coneixament. En expressió kantiana la filosofia es fa "adulta". L'ésser humà pren plena consciència de si mateix i repren els ideals grecs: la recerca de la veritat es basa en les eines racionals. La filosofia es desmarca de la religlió, la teologia i la fe. Utilitzem doncs, el racionalisme.
Grans autors: Descartes, David Hume, I.Kant, G.W. Hegel
Filosofia contemporània (s. XIX-XXI)
Independització de les "branques" de la filosofia, expansió de la ciència i crítica a la tradició filosòfica. La crítica i la "desconstrucció" de totes les veritats establertes esdevé l'element més rellevant de l'activitat filosòfica.
Tots els periòdes són molt amplis i concentren un munt d'idees i filòsofs, els quals acostumen a contradir-se els uns amb els altres. Aquesta oposició es pot veure des dels inicis amb els filòsofs presocràtics Parmènides i Hercàlit, i es mantindrà al llarg de la història de la filosofia.
El que millor defineix la filosofia és aquest esperit de contradicció, o dialècta, que són la seva essència. Des de Sòcrates i Plató, els filòsofs han entès que sense diàleg i disputa dialèctica no s'arriba a la veritat i, per tant, la tasca filosòfica esdevé una recerca inacabable.
Grans autors: John S.Mill, Nietzsche, Karl Marx, Sigmund Freud, Charles Darwin.
4. LES BRANQUES DE LA FILOSOFIA
Metafísica
Intenta fer una descripció del que "és" l'ésser i de quines diferents maneres es pot "ser" o "existir". S'interessa, doncs, per l'anàlisi de la realitat, de quines diferents maneres un ésser pot ser real i com s'estructura la realitat.
Grans creadors metafísica: Parménides, Plató i Aristòtil.
Epistemologia
Es preocupa per les condicions de possibilitat del coneixament humà, pels seus límits. Investiga la veritat.
Ètica
Té un caràcter prescriptiu i normatiu. Introdueix el concepte del deure. No és una disciplina unificada ja que presenta opcions ètiques contraposades.
4.Política
Tracta de la bona convivència entre persones humanes. Reflexiona sobre el poder, l'estat i l'organització de la societat perquè aquesta sigui justa i igualitària. Té molt en compte el concepte de dret i justícia social.
Estètica
S'interessa per l'art i la bellesa. Estudia la part creativa de l'ésser humà vinculada al concepte bell/lleig, n'analitza les relacions amb totes les altres manifestacions de la creativitat humana: estètica literaria, musical, arquitectònica,...
Antropologia
Antropologia filosòfica s'interroga per la condició humana. Segons Kant es pot reduir a la pregunta "Què és l'home?" La resposta aquesta pregunta ens porta a plantejar altres qüestións de debat.
5.EL CONEIXAMENT
Es basa en la capacitat cerebral i mental que tenen els éssers vius per conèixer tot el que els envolta. L’ésser humà fa servir la consciència i el llenguatge.
El coneixement comença amb els sentits. El conjunt de les dades sensorials s’organitzen formant percepcions.
El coneixement comença amb els sentits. El conjunt de les dades sensorials s’organitzen formant percepcions.
En el coneixement intervenen diferents factors:
5.1 La percepció
És el procés mental que ens permet identificar tot el que ens envolta, trobarli un significat i ser conscients del que estem percebent.
No hi ha dues persones amb la mateixa capacitat de percepció, cada persona veu les coses d'una manera diferent.
Tota perceoció del món és fenomènica, es una manera de veure el món però no ens informa sobre ell.
5.2 Els conceptes
El concepte es forme per abstracció de la realitat material, per exemple, per formar el concepte "taula" pensem en un pbjecte material,sòlid,format per una superficie llisa, disposa d'un suport que l'leleva del terra... Però no calen detalls com are el color, la forma o el material.
El llenguatge va lligat amb la creació de conceptes, ja que ens permet classificar i catalogar la realitat.
5.3 El pensament
Procés mental que ens permet relacionar conceptes. A vegades ens porta a judicis/raonaments.
Només s'admeten com a judicis les oracions declaratives, que poden ser vertaderes o falses. Per exemple:
Els gats són memífers, vertader. Els gats són amfibis, fals.
També existeix la filosofia del llenguatge, que determina quins usos de la llengua són epistomològicament licits i quins no. Per exemple: "are plou", són vertaders o fals. "cal fer el bé" "robar es injust" se'ns fa dificil determinaar si aquests poden ser considerats oracions declaratives o no.
6.LA RACIONALITAT
És la qualitat que distingeix els éssers humans de la resta dels animals.S'aplica a les nostres creences i accions, les podem distingir entre racionals o irracionals.
Una creenca es raional si no es contradiu amb els fets observats. Les accions depenen de la seva coherència respecte als objectius que l'acció presenta.
L'hora té racionalitat perque té raó. La raó segons Kant, té un ús teòric i un ús practic.
És la qualitat que distingeix els éssers humans de la resta dels animals.S'aplica a les nostres creences i accions, les podem distingir entre racionals o irracionals.
Una creenca es raional si no es contradiu amb els fets observats. Les accions depenen de la seva coherència respecte als objectius que l'acció presenta.
L'hora té racionalitat perque té raó. La raó segons Kant, té un ús teòric i un ús practic.
Maria Frías
